Mapa Vilanova i la Geltrú
Biblioteca Museu Víctor Balaguer
La Biblioteca Museu Víctor Balaguer, fundada l’any 1884 pel polític i escriptor Víctor Balaguer, és un dels museus més antics i singulars de Catalunya.
L’edifici va ser pensat específicament per complir les funcions de biblioteca i de museu, fet poc habitual en l’època, així que va esdevenir un dels primers museus de Catalunya a ser construïts de nova planta per a aquesta missió. L’arquitectura incorpora elements ornamentals, d’estil neoegipci i neogrec.
A les sales hi trobem obres de pintors com Ramon Martí Alsina, Santiago Rusiñol, Ramon Casas, Isidre Nonell, Joaquim Mir i Xavier Nogués entre altres, que ofereixen un excepcional recorregut per l’art català,
des del Romanticisme fins al Noucentisme.
També destaca l’important llegat de pintura i escultura del segle XX, que compta amb la col·lecció d’art informalista més important de Catalunya.
La secció de pintura es completa amb l’exhibició permanent d’una vintena d’olis del Barroc espanyol i europeu del dipòsit històric del Museo del Prado que conté quadres de El Greco, Ribera, Goya, Rubens o Murillo.
En darrer lloc cal destacar les col·leccions etnogràfiques, on s’hi troben peces de Filipines, Egipte, Xina i Japó, així com una mostra d’art precolombí, fruit de l’interès per altres cultures propi del segle XIX i de la vessant política de Balaguer com a ministre d’Ultramar. Destaca especialment la col·lecció egípcia, la primera que es va formar a Catalunya, en la qual es troba una mòmia d’infant, una de les cinc úniques mòmies que actualment es conserven en museus catalans.
Museu del Ferrocarril de Catalunya
El Museu del Ferrocarril de Catalunya pro – posa un viatge inoblidable pel món dels trens: un món de tècnica i precisió, però també d’experiències i emocions. I és que
des de la seva invenció, el ferrocarril ha des – pertat l’admiració i la passió de grans i petits.
El museu, una joia de patrimoni industrial ferroviari a Catalunya, disposa de més de cinquanta vehicles de tota mena: la millor col·lecció de locomotores de vapor d’Europa, nombroses locomotores elèctriques, dièsel i cotxes de viatgers de diversos tipus, entre els quals hi ha la composició completa del Tren del Centenari -rèplica del primer tren que va circular a la península el 1848- l’innovador cotxe americà de viatgers Harlan de 1881 o el primer Talgo que va funcionar.
En els darrers anys s’han ampliat i transfor – mat els diferents espais expositius, amb la modernització de la planta baixa i la incor – poració d’una àrea dedicada al transport de mercaderies, el Passeig Entrevies amb una nova via per a la circulació de vehicles lleu – gers en la que es troben diferents elements restaurats d’infraestructura, un pas a nivell i dos baixadors i el fris escultòric dedicat al ferrocarril de Josep Maria Subirachs.
En l’actualitat les instal·lacions segueixen immerses en un profund procés de trans – formació, amb la rehabilitació de la gran nau del taller dels orígens del ferrocarril a Vilanova (1881). Amb tots aquests canvis el Museu del Ferrocarril, busca ser un referent com a equipament públic de patrimoni, cul – tura, coneixement, educació i oci en l’àmbit del transport ferroviari, impulsor d’iniciati – ves de divulgació de les avantatges del tren.
Un Museu útil i sostenible dedicat a la pre – servació y difusió dels valors materials i im – materials de la cultura ferroviària.
Espai Far
Museu del Mar de Vilanova i la Geltrú
Espai Víctor Rojas
Museu de Curiositats Marineres Roig Toqués
Torre Blava Espai Guinovart
La torre de Ribes Roges va ser construïda el darrer terç del segle XIX com a element defensiu per protegir el barri de Baix-a-mar de possibles atacs de tropes carlines o de bandolers, i és l’única que es conserva de les tres que hi havia a línia de la costa.
La torre ha tingut diferents usos al llarg del segle XX. Va ser des d’un cafè restaurant fins a una oficina d’informació turística. L’any 2000 s’inaugurà l’espai Torre Blava – Espai Guinovart.
Josep Guinovart va convertir l’antiga torre de vigilància en un espai d’homenatge a la gent del mar i a la mateixa mar.
La torre, d’estructura circular, està forma – da per tres pisos i el terrat. Cada una de les plantes està decorada amb elements rela – cionats amb l’univers marí.
A la primera planta Guinovart fa una rein – terpretació de les llegendes de pirates i nau – fragis, que tenen com a escenari la comarca i els penya-segats del Garraf, i altres fets que s’han conservat fins als nostres dies gràcies a la memòria popular.
La segona planta està presidida per una estructura de cordes de la qual pengen un conjunt de nusos de pesca, símbol de l’es – forç i la duresa del treball dels pescadors i mariners.
La tercera planta està dedicada a alguns dels artistes que han tingut com a font d’inspiració el mar. Noms de pintors, mú – sics i escriptors universals com Picasso, Ho – mer i Miró es barregen amb noms d’artistes locals vinculats a la ciutat com Manuel de Cabanyes i Armand Cardona.
Una escala de cargol dóna accés al terrat, on un penell en forma de vaixell amb gravats de les constel·lacions marines corona la To – rre Blava.
Museu Romàntic Can Papiol
El Museu Romàntic Can Papiol és una casa-museu que evoca la vida quotidiana d’una família benestant del segle XIX a través de l’ambient de les seves estances, decorades amb mobiliari i ornaments de l’època. Fou la casa pairal d’una de les famílies més influents de la vila. Francesc de Papiol i Padró, advocat i terratinent, persona de gran cultura i erudició, la va fer construir a finals del segle XVIII (1790-1801) a sobre d’un antic hort familiar.
La casa conserva l’estructura, la distribució i la decoració originals. L’exterior segueix el cànon auster de l’època, amb una façana d’estil neoclàssic amb elements arquitectònics pintats. El vestíbul d’entrada dóna accés a la biblioteca, situada a l’entresòl, on s’apleguen prop de 6.000 volums del segle XVI al XIX de temàtica diversa.
La part més sumptuosa de la casa és la planta noble. Les estances conserven la riquesa del refinat gust vuitcentista, mb mobles i complements decoratius de diferents estils, i les parets estan decorades amb pintures que mostren escenes bíbliques.
Entre les estances més interessants i luxoses destaquen la sala de música, la de billar i el gran saló de ball, on la família rebia les amistats i els convidats i on es celebraven reunions, tertúlies literàries i vetllades musicals. El recorregut de la visita continua per les cambres dels servents, per les destinades a les feines domèstiques i per l’àrea de la pagesia, a la planta baixa. En darrer lloc cal citar també l’esplèndid jardí, de concepció plenament romàntica, on es troben actualment alguns carruatges i bicicletes de l’època.
La Sala, centre d’art contemporani
El Centre d’Art Contemporani La Sala és un centre d’art municipal situat al nucli antic de Vilanova, a prop de l’Hospital de Sant Antoni Abat.
L’any 1804 el noble Pere de Gomar i de Cercós va comprar una part dels horts i jardins del convent dels pares carmelitans descalços amb la idea de construir-hi un teatre.
L’antic teatre La Sala, també anomenat en altres èpoques Gran Saló o Saló Marfil, és un dels edificis més antics de Catalunya on es duien a terme representacions teatrals.
Aquest primer teatre va anar quedant petit per a la ciutat. Vilanova i la Geltrú es troba va en el seu moment d’esplendor degut a la important activitat colonial que visqué la ciutat al segle XIX, i per això fou necessari construir un nou teatre més gran i més adient.
L’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú va rehabilitar aquest espai patrimonial i el juny de 2007 es va inaugurar el Centre d’Art Contemporani LA SALA, com un centre de producció i acollida de propostes en l’àmbit de la creació contemporània.
El centre ha organitzat exposicions d’obres d’artistes reconeguts en el panorama de l’art contemporani, com Tom Carr, Miquel Barceló, Daniel Argimon, Xavier Cuenca, Pep Duran, Ricard Terré entre d’altres.
L’equipament ofereix una programació estable d’exposicions i activitats vinculades a l’abast de tothom amb l’objectiu d’establir accions de proximitat entre la població i l’art contemporani.
CIRMAC, Masia d’en Cabanyes
La Masia d’en Cabanyes, situada als afores de Vilanova i la Geltrú, ens ofereix una visió de la historia del moviment cultural del Roman – ticisme a través de la nissaga dels Cabanyes i el seu llegat. El centre dóna a conèixer el pa – trimoni de la família Cabanyes a través de les diferents estances de la planta noble amb la seva decoració original de l’època.
L’edifici és un palauet neoclàssic de 1798 declarat Bé Cultural d’Interès Nacional ja que es tracta d’un cas excepcional en l’ar – quitectura catalana de finals del segle XVIII.
L’estil de l’edifici s’inspira en el model ita – lià de vil·la pal·ladiana, alhora que mostra elements típics de les masies catalanes com són els pòrtics.
La família Cabanyes reflecteix els ideals del Romanticisme on es trenca amb les regles neoclàssiques i s’aposta per l’exaltació de l’individu tot arrelant en els diferents camps d’acció. És així com trobem aportacions dels Cabanyes en la literatura, la ciència i la tècnica, la pintura, l’arquitectura i el comerç marítim.
I d’entre tots ells, cal destacar-ne el poeta Ma – nuel de Cabanyes (1808-1833), com a intro – ductor del moviment del Romanticisme litera – ri europeu al nostre país i el pintor Alexandre de Cabanyes (1877-1972), que fou l’últim de la nissaga familiar en viure a la Masia.
A l’interior s’hi conserven les col·leccions de la família Cabanyes. Destaquem la col·lecció iniciada per Josep Anton de Cabanyes, una pinacoteca amb obres de les escoles bolon – yesa i romana del segle XVII i obres de les escoles flamenca i holandesa del segle XVI i segle XVII. També destaquen una col·lecció de gravats de Francisco Goya de la sèrie Dis – parates que van arribar a la Masia, de la mà del pintor Joaquim de Cabanyes.
A la part exterior es pot gaudir d´unes bones vistes de la zona de vinyes i al seu voltant hi trobem un jardí romàntic i una zona de bosc.
Poblat Ibèric i Vil·la Romana d’Adarró
El poblat d’Adarró, ocupat pels ibers de l’ètnia dels cossetans, es va establir al cim del turó de Sant Gervasi cap al 450 aC. Gairebé un segle més tard es va estendre per la plana litoral, tot al llarg de la desembocadura del torrent del mateix nom. El seu desenvolupa – ment màxim, però, va tenir lloc arran de la conquesta romana (197 aC) fins a mitjan segle I aC. L’establiment era un centre distribuïdor de primeres matèries agrícoles i també de la ceràmica i el ferro que s’hi produïen. Cap al 50-40 aC, es va transformar en una vil·la d’ex – plotació agrícola romana, emplaçada dins el territori de la colònia Tàrraco, capital de la Hispània Tarraconense, la qual va estar activa fins al segle VI de la nostra era.
Actualment el públic pot visitar el barri dels artesans ferrers ibèrics, que va estar en ús entre el c. 350 i el c. 50 aC i la part residencial de la vil·la romana, bastida a cap a l’any 120 dC, en la qual destaca un ampli corredor obert al mar. Les peces més destacades, trobades al poblat ibèric i la vil.la romana d’Adarró, estan exposades i es poden visitar a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú
1. Escala de la casa ibèrica núm. 4 (segles II-I aC).
2. Exvot ofert per Caivs Clodivs Aemilianvs (segle II dC).
3. Gerra de ceràmica comuna romana (segle IV dC).
4. Cílix o copa Càstulo (segles V-IV aC).
